Pollastre al cava

Imatge generada amb IA

Temps era temps, la Penny, de Wimbledon, la Maria, de Bangor, la Mary, de Dunfermline, i jo mateixa, de Sabadell, es trobaven un cop de setmana per sopar juntes, xerrar i cantar. Cadascuna portava alguna cosa. El meu plat estrella era el pollastre al cava. Ara elles estan passant un cap de setmana juntes i jo no hi he pogut anar. Des de Sussex m'han demanat la recepta. Els seus desitjos són ordres!

Ingredients

Contracuixes de pollastre, a trossos

Farina 

Cebes 

Oli per fregir (preferiblement d'oliva)

Una ampolla de cava

Crema de llet

Sal i pebre

Elaboració

Tallem el pollastre a trossos. El salpebrem i l'enfarinem.

Posem oli a escalfar en una paella i hi fregim el pollastre, que quedi daurat.

El traiem de la paella i sofregim la ceba triturada.  Quan comenci a agafar color hi tornem a posar el pollastre.  Que cogui tot junt uns minuts i ho cobrim tot amb cava.

Deixem que cogui bé amb la paella destapada, a foc lent.  Quan el pollastre estigui tendre, hi posem la crema de llet. Deixem que redueixi una mica, hi tirem una mica de sal i pebre i ja es pot servir.

Tonyina en conserva

 

De la web del Museu de l'Escala: 

"La història de la tonyina Trini de l’Escala és un fet real excepcional: des de l’any 2015 cada any, durant uns dies, la mateixa tonyina torna al port de l’Escala. El primer any va arribar ferida i va ser alimentada pels pescadors i pels centenars de persones que va atraure aquest fet. Els pescadors la varen batejar amb el nom de Trini, en honor de la secretària de la Confraria de Pescadors, Trini Agúndez. El 2020 va venir acompanyada d’una tonyina més petita batejada amb el nom de Roser, en honor de la presidenta de la Confraria, Roser Güell.

La tonyina ha anat tornant cada any (excepte el 2019), sempre pels volts de Nadal, convertint-se en tota una referència anual esperada i arribant a ser fins i tot un reclam turístic. Aquesta noticia ha transcendit l’àmbit local i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació de Catalunya i fins i tot a l’estranger."

No li vull cap mal a la tonyina Trini, però a casa aquest peix ens agrada molt.  I aquest any m'he animat a fer-ne en conserva.  La recepta original és de @happycook.fr

Ingredients 

• 500 a 600 g de tonyina a talls gruixuts
• 500 ml d’aigua
• 100 ml de vinagre de sidra
• 75 ml d’oli d’oliva + el que faci falta per omplir els pots
• 1 fulla de llorer
• ½ cullerada de postres de baies roses
• 1 branqueta de farigola (o una engruna de farigola seca)
• ½ cullerada sopera de sal gruixuda

Esbandiu  les rodanxes o els talls amb aigua clara. Si voleu, deixeu-les 30 minuts amb una mica de sal gruixuda per treure’n la sang i torneu-les a esbandir bé.

En una cassola, portar a ebullició: 500 ml d’aigua , 100 ml de vinagre de sidra, 75 ml d’oli d’oliva, el llorer, les baies roses, la farigola i la sal. 
Afegir la tonyina quan comenci a bullir, 15 minuts a foc lent, sense que bulli fort.
Deixar-les reposar 5 minuts dins del brou, fora del foc, i després escórrer-les. Traieu les espines i la pell i esqueixeu la tonyina. 

Heu de tenir preparats els pots de vidre amb tapa esterilitzats, Els ompliu amb la tonyina, hi afegiu unes quantes baies roses i un trosset de llorer o de farigola a cada pot. Ompliu amb oli d’oliva fins a cobrir del tot la tonyina i tanqueu el pot hermèticament. A la nevera es conserva directament de 7 a 10 dies, i també podeu esterilitzar els pots al bany maria durant una hora i mitja, a foc lent, i la conserva de tonyina us durarà mesos al rebost. 

Pastís de poma i nabiu amb massa de creps

Un pastís que no embafa, amb una textura suau com les creps. Els nabius són opcionals, i es pot provar de fer amb altres fruites (préssec, pera, carbassa?)

Ingredients

• 3 pomes
• Un grapat de nabius
• 2 ous
• 100 ml de llet
• 70 g de farina
• 50 g de sucre
• 20 g de mantega desfeta
• 1 culleradeta de llevat químic (tipus Royal)
• Un polsim de sal

Preparació

1. La massa estil crep:

• En un bol, batre els ous amb el sucre fins que blanquegin una mica.

• Afegir-hi la mantega desfeta i la llet, i remenar-ho bé.

• Incorporar la farina, el llevat i la sal. Batre-ho tot junt fins que quedi una massa completament líquida i fina, exactament igual que la de fer creps a la paella.

2. Tallar la poma:

• Pelar les pomes i tallar-les a làmines molt fines.

3. La barreja:

• Abocar les pomes directament dins del bol de la massa líquida.

• Remenar-les a poc a poc perquè totes les làmines de poma quedin ben cobertes de massa.

4. Enfornar:

• Posar paper de forn en un motlle (pot ser rodó o rectangular)

• Abocar-hi tota la barreja de pomes i massa.

• Posar-lo al forn preescalfat a 180 °C durant uns 35-40 minuts, fins que la superfície estigui daurada.

Confit d'ànec amb patates sarlardeses i bolets

 

A tots els supermercats de França (i a alguns d'aquí) trobareu llaunes de cuixes d'ànec confitades, que són la base d'aquesta recepta que ens porta a Sarlat, al Périgord.

Ingredients:

• 1 cuixa d'ànec confitat per persona
• Patates 
• Trossets de cansalada (també pot ser bacon o guanciale)
• Bolets de temporada
• Sal, pebre
• All i julivert

Obrim la llauna d'ànec. Escalfem el forn a 200 °C, amb escalfor a dalt i a baix.  Posem l'ànec a una safata, amb la part de la pell a dalt, uns 10 minuts perquè s'escalfi per dintre. Abans de servir, canviem a la funció grill, a màxima temperatura, uns 10 minuts, fins que la pell de l'ànec quedi cruixent. Reservem a dins del forn. 

Mentrestant, preparem les patates sarlardeses. Les pelem i les tallem a trossos, com per fer una truita de patates.  Posem un parell de cullerades de greix d'ànec a la paella, a foc mitjà,  amb els trossos de cansalada. Quan comencin a estar transparents, hi afegim les patates, i les salpebrem.  Les deixem coure destapades uns 10-15 minuts, fins que es comencin a daurar, remenant-les de tant en tant. Després baixem el foc i les deixem acabar de coure uns 5 minuts més. Han de quedar tendres i una mica daurades. Abans de servir hi posem all i julivert trinxat per sobre i remenem. Aquí teniu la recepta original:  Pommes de terre sarladaises | Sarlat Tourisme – Périgord Noir

Preparem els bolets, Els netegem bé, els tallem a trossos i els coem a la paella amb una mica d'oli d'oliva i sal. Quan ja gairebé estiguin cuits hi posem all i julivert i remenem. 

Servim en plats individuals, una cuixa d'ànec, patates i bolets. Complementa molt bé amb una amanida senzilla de fulles verdes i tomàquet. I per beure, la sidra brut de la Bretanya o de Normandia és una excel·lent opció.

Braç farcit de carbassa, bolets, ceba i formatge blau

Aquesta recepta es una adaptació de Full de carabassa, rovellons i rocafort | Receptes de La Gourmeteria, a la que he fet algunes modificacions.

1. La carbassa:  he comprat una carbassa de cacauet . Per la recepta només en fan falta uns tres-cents grams, per tant en sobrarà. Cal pelar-la: recomano utilitzar un pelador de verdures. Traiem les llavors i els fils i la tallem a daus. Apartem els que necessitem per la recepta i la resta els preparem per congelar.  Els escaldem en aigua bullint uns tres minuts, els passem per aigua freda, els deixem refredar i els preparem en bosses per congelar. Així tindrem carbassa per uns quants plats més.  Per a la recepta, la poso en un recipient apte per a microones, uns cinc minuts a màxima potència.

2. Els bolets: jo l'he feta amb rossinyols, però qualsevol bolet fresc funciona (i segurament també amb bolets de pot, congelats o secs i rehidratats)

Ingredients:

• 1 planxa de pasta de full refrigerada
• 300 g de daus de carbassa
• 1 ceba tendra
• 150 g de bolets frescos
• 100 g de formatge blau
• 1 ou
• oli d'oliva
• sal
• orenga

Netegem els bolets i els tallem a trossos.

La carbassa, tallada a daus, la fem cinc minuts al microones en un recipient adequat, tapat.

Tallem la ceba tendra en juliana.

Posem una mica d'oli en una paella i daurem una mica la carbassa cuita, la traiem de la paella i reservem.

Si cal, Posem una mica més d'oli i sofregim la ceba. Quan comenci a estar tendra, la traiem de la paella i la reservem amb la carbassa.

En el mateix oli, posem els bolets amb una mica de sal, i deixem que treguin l'aigua. Quan ja estiguin cuits, els barregem amb la ceba i la carbassa.

Encenem el forn a 200 °C amb escalfor a dalt i baix.  Estenem a la safata del forn la planxa de pasta de full sobre el mateix paper que porta. Podem tallar unes tires de pasta per fer les decoracions . Posem la barreja de carbassa, ceba i bolets al mig, i a sobre hi posem el formatge blau esmicolat i ben repartit.  Pleguem una part de la planxa sobre el farcit, pintem amb ou batut i plegem l'altra part a sobre, que quedi apretadet.  Posem les tires que hem tallat fent decoracions, fem tres forats a la massa perquè surti el vapor, tanquem bé les puntes, i ho pintem tot amb ou batut.  Uns 20-25 minuts fins que estigui ben daurat,

 

Pollastre amb escalunyes

 Aquesta recepta la vaig trobar fa unes setmanes al web "Sopars de duro", que sembla que ja no existeix. 
Per sort, he pogut consultar la còpia local que queda desada a la memòria de l'ordinador.

Ingredients:

• Un pollastre sencer, de pagès
• 100 g de mantega ( o l'equivalent d'oli d'oliva)
• 2 cebes petites
• 2 grans d’all
• 150 ml de vi negre
• 300 ml de brou de pollastre
• 1 cullerada de farina
• 500 g d’escalunyes
• 3 cullerades de sucre
• 1 branca de farigola
• 1 cullerada de canyella
• Julivert

Tallem el pollastre en 8 trossos, partint les cuixes i els pits pel mig. Reservem la carcassa i les ales per fer un brou.
Fonem la mantega en una cassola de ferro. Hi rostim el pollastre a foc mig, fins que estigui ben ros per fora.
El reservem. En el mateix greix, sofregim les cebes tallades a quarts i, tot seguit, els grans d’all.
Quan la ceba es comenci a fer transparent, hi afegim una cullerada de farina i remenem.
Aleshores hi tirem el vi negre, que “arrossegarà” totes les restes de la cocció del pollastre que podien haver quedat enganxades a la cassola; allò que els francesos anomenen déglacer.
Hi afegim també la farigola, la canyella, el julivert i el brou.
Deixem reduir el líquid durant uns 15 minuts. A continuació el colem, aprofitant tot el suc. Netegem una mica la cassola i la tornem a posar al foc amb la salsa ja colada.
Afegim el pollastre a la salsa.
Tapem i deixem coure a foc baix durant uns 25-35 minuts, depenent del gruix que tinguin els talls de pollastre.
Mentrestant, preparem les escalunyes que acompanyaran el plat. Primer, les pelem i les rentem.
Posem el sucre en una paella a foc baix. Remenem, sobretot quan es comenci a fondre, i esperem 1-2 minuts, fins que agafi una tonalitat daurada. Hi afegim aleshores un got d’aigua i remenem amb brio per desfer totes les engrunes.
Incorporem les escalunyes a la paella. Hi donem un parell de sacsejades i tapem.
Deixem coure uns 20 minuts, a foc molt baix, controlant que no se’ns enganxin. Aturem la cocció quan veiem que les escalunyes ja són meloses i el caramel s’ha espessit una mica.
Tastem el pollastre i, si cal, rectifiquem de sal.
El servim amb una mica de salsa i les escalunyes com a guarnició.

Sardines amb escabetx de cítrics

Una altra adaptació, en aquest cas de la proposta de Casa Leopoldo, que podeu veure en aquest vídeo

Ingredients:

5 o 6 sardines per persona, sense cap ni tripa

1 branca de romaní

1 branca de farigola

1 ceba

3 grans d'all

pebre negre en gra

pell de cítrics: llimona, llima, taronja, aranja...

vinagre

farina

sal

oli d'oliva

Salem les sardines, les enfarinem lleugerament i les fregim. Les traiem i les reservem.

Colem l'oli, deixem que es torni a escalfar i hi posem la ceba tallada ben prima (millor amb la mandolina), les pells de cítrics, els grans d'all aixafats, sense pelar, uns quants grans de pebre negre, el romaní i la farigola.

Quan comenci a bullir, hi tirarem un raig de vinagre, més o menys la meitat de la quantitat d'oli, però això va a gust de cadascú. Ho deixem coure fins que notem que s'ha evaporat el vinagre (deixa de fer soroll).

Hi tornem a posar les sardines, deixem coure uns instants i hi posem per sobre una mica de pell de llima o llimona ratllada.

Ho posem en un tàper, esperem que es refredi i ho deixem reposar 24 h a la nevera. 

Per servir-les, les deixem a temperatura ambient amb temps suficient o els donem un toc de microones.

Pasta amb albergínies i pesto

Un descobriment, el blog https://blog.giallozafferano.it!

Ingredients:

Per al pesto:

50 gr. d'alfàbrega de fulla gran

1 gra d'all

1 pessic de sal

100 ml d'oli

60 g de formatge parmesà

15 gr. de pinyons

1 albergínia

1 bola de mozzarella fresca

500 g de pasta (l'original es amb macarrons ratllats)

sal

una mica d'oli per fregir l'albergínia

Tallem l'albergínia a daus, li posem una mica de sal i la deixem en una escorredora, preferentment amb un pes a sobre, perquè perdi l'amargor.

Mentrestant, preparem el pesto, posem tots els ingredients a la batedora amb la meitat de l'oli, i ho triturem fins que quedi una crema. Afegim l'oli que calgui per tenir la consistència necessària.

Eixuguem l'albergínia i la fregim en una mica d'oli.

Tallem la mozzarella a daus i la deixem escórrer, que s'assequi una mica.

Posem a coure la pasta segons les instruccions.

Quan estigui cuita, hi barregem el pesto, les albergínies i la mozzarella i servim immediatament.

Pollastre amb alls i herbes aromàtiques

Una altra recepta amb la Mambo, adaptada de https://saltandoladieta.com/

Ingredients:

• 500-600 g de blanquetes de pollastre (la "cuixa" de l'ala)
• 50 g d'oli d'oliva
• 120 g de vi blanc
• 80 g d'aigua
• 6-7 grans d'all
• 1 pastilla de caldo de pollastre (avecrem)
• Un bon pessic d'herbes de provença
• sal i pebre

Salpebrem el pollastre

Posem els alls a la Mambo i els triturem 6 segons a velocitat 6.

Afegim l'oli i programem 5 minuts, 110ºC i velocitat 1.

Posem la papallona, les blanquetes de pollastre, les herbes de provença, la pastilla de caldo desfeta, el vi i l'aigua.

Programem 35 minuts, 110ºC i velocitat 1.

Cheesecake sense forn - recepta Mambo

Una idea per aprofitar les galetes remullides que ningú es vol menjar: fer-les servir per la base d'un pastís de formatge.
Recepta adaptada de https://www.pequerecetas.com/receta/tarta-de-queso-thermomix-tarta-de-queso-philadelphia/

Ingredients

• 200 ml crema de llet 35% MG (per muntar)
• 200 g de formatge Philadelphia (1 tarrina)
• 300 ml de llet
• 170 g de sucre blanc
• 2 sobres de Cuajada Royal
• Galetes (Digestive, de gingebre, maria) per la base
• 70 g de mantega o margarina
• 3 fulles de gelatina neutra
• 200 g de melmelada de maduixa, gerds, nabius o fruits vermells

Comencem preparant la base de galetes. Per a això, triturem les galetes al vas 10 segons, velocitat 7, o fins a obtenir pols de galeta.  Afegim la mantega a temperatura ambient i barregem 5 segons a velocitat 5 (ha de quedar com sorra mullada). Cobrim la base d'un motlle desmuntable de 20 a 24 cm amb paper de forn, distribuïm la massa de galeta, pressionant bé amb una cullera o un got i introduïm al congelador mentre preparem el farciment.
En el got del robot de cuina  posem la nata, el formatge Philadelphia, la llet, el sucre i els sobres de Cuajada. Programem 8 minuts, temperatura 90º i velocitat 4.. Aboquem amb cura la crema de formatge sobre la base de galeta que teníem al congelador. Ho posem a la nevera al menys un parell d'hores.
Per la cobertura, posem les 3 fulles de gelatina 5 min en aigua freda. Escalfen la melmelada al microones, 10 segons a potència alta. Escorrem bé la gelatina i la barregem bé amb la melmelada, que haurà  d'estar líquida.
L'aboquem sobre el pastís, que quedi ben repartida, i ho tornem a posar a la nevera, idealment un mínim de 12 h.

Carxofes amb pernil - recepta Mambo

Aquest estiu passat vaig incorporar un robot de cuina a les meves eines de treball. Com que no estava convençuda del tot de la seva utilitat vaig optar per una versió econòmica: el Mambo de Cecotec.
Vaig buscant receptes per provar que es pot fer. Aquesta que us presento n'és un bon exemple: unes carxofes tendres i molt fàcils de fer, del blog "La cuina de l'estany"

Ingredients

• 6 carxofes
• 50 g de pernil a daus o de retalls de pernil
• 50 g d'oli d'oliva
• 50 g d'aigua
• 1 gra d'all
• Sal i pebre negre
• Unes branques de julivert o una mica de suc de llimona
• Aigua

Netegem les carxofes, traient la cua i les fulles més dures. Les tallem a quarts, i les posem en un bol amb aigua i unes branques de julivert o una mica de suc de llimona perquè no es tornin negres.
Posem l'accessori papallona al robot de cuina i hi aboquem tots els ingredients.
Programem 20 minuts a velocitat 1, 120 °C i potència calorífica 7.

Sopa de ceba

Hi ha dies en que és imprescindible menjar sopa. I si a més és una sopa que et porta el record d'un restaurant en un passatge de París, millor. Mesdames, Messieurs, voici la soupe à l'oignon.
De  https://www.cuisineactuelle.fr/recettes/la-vraie-soupe-a-l-oignon-238311

Ingredients:

• 4 cebes grans (o 5 mitjanes)
•  100g de formatge gruyère o emmental ratllat
•  4 llesques de pa torrades (8 si són petites)
• 1l brou de pollastre (pot ser de pastilla)
• 20g Mantega 
• 1 cullerada sopera de farina 
• sal

Peleu les cebes i talleu-les en anelles fines. Fongueu la mantega en una cassola i daurar les cebes durant 3 min. Espolseu les cebes amb farina, barregeu-ho i coeu-ho durant 30 segons. Salpebreu i aboqueu el brou. Tapeu i deixeu coure 30 min. Aboqueu la sopa en 4 bols individuals que puguin anar al forn. Col·loqueu les rodanxes de pa a la sopa,  i poseu-hi un ou sencer a sobre (sense closca!) Cobriu amb formatge ratllat i gratineu uns minuts, que és fongui el formatge.

Salsa bolonyesa per a pasta

De la Viquipèdia: Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 km de Venècia, al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades.

En diuen la Ciutat Roja pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes (Bologna la rossa), en la Segona Guerra mundial. També se l'anomena Bolonya la Docta (Bologna la dotta) per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1088) i Bolonya la Grassa (Bologna la grassa), per la seva excel·lent cuina.

I afegeixo: és coneguda per per la salsa amb carn i pel pla d'estudis universitaris.

Ingredients:

• 250 g de carn picada
• 1 ceba gran, triturada 
• 2 grans d'all
• 1 pot de tomàquet triturat natural
• oli d'oliva
• sal i pebre
• espècies per a espagueti de Remeiets (+info)

Fregiu la carn en una cassola, remenant-la bé per tal que es desfaci al màxim. Quan hagi canviat el color, traieu-la i en el mateix oli hi fregiu la ceba i l'all ben picat.

Quan comenci a afagar color, hi afegiu el tomàquet i remeneu bé. Salpebreu i afegiu-hi una bona quantitat de la barreja d'especies que preparen a Remeiets (si no en teniu, poseu-hi orenga o herbes de provença). Torneu a remenar i ja hi podeu tornar a posar la carn.

Deixeu-ho que cogui a foc lent uns deu minuts. Si queda sec, poseu-hi una mica d'algua calenta i remeneu bé per tal que no s'enganxi.

Arròs caldós de llamàntol

Aquest llamàntol que intenta escapar-se el podeu veure al Museu d'Art de Cerdanyola. El vitrall estava originalment a la cuina.

Per evitar que el llamàntol intenti escapar-se quan el cuineu us recomano que demaneu a la peixateria que us el tallin a trossos. Se sol fer en viu, ja que normalment els llamàntols, com altres crustacis, els mantenen vius fins al darrer moment.  És una mica cruel, però aquells que els agrada el gust del marisc diuen que la carn del llamàntol, sobretot la de les pinces, és una delícia.

Ingredients:

• 1 pebrot vermell
• 3 grans d'all
• oli d'oliva
• 3 cullerades de tomàquet triturat 
• safrà
• pebre vermell
• sal
• 2 llamàntols (millor que siguin d'aquí que no canadencs) tallats a trossos
• 1 sèpia, tallada a trossets petits
• 1 grapat de musclos nets i oberts al vapor
• 500 g d'arròs de bona qualitat 
• 4 vegades el volum d'arròs de brou de peix

Talleu el pebrot a quadrats d'1.5 cm aproximadament. En la mateixa cassola on farem l'arròs, poseu oli a escalfar  (que cobreixi el fons) i quan estigui ben calent hi poseu el pebrot.

Quan el pebrot estigui mig cuit, hi poseu els alls picats ben petits i deixeu que es fregeixin bé, vigilant que no es cremi.

Afegiu-hi la sèpia i deixeu que cogui uns cinc minuts. Podeu posar-hi el tomàquet triturat, juntament amb el safrà mòlt, la sal i el pebre vermell. Tapeu la cassola, i deixeu-ho coure una mitja hora a foc baix. Ara és el torn del llamàntol trossejat. Un parell de voltes perquè canviï de color, torneu a tapar i deixeu-ho coure una mitja hora més, afegint-hi una mica d'aigua calenta de tant en tant si veieu que el sofregit queda ressec. Poseu-hi també els musclos (amb mitja clova) gairébé al final de la cocció.

Torneu a posar el foc alt. Aboqueu l'arròs i remeneu-lo bé, per tal que agafi el gust del sofregit, i un cop comenci a estar transparent hi aboqueu de cop el brou de peix bullent (que no cal que sigui gaire fort, de fet es pot fet també amb aigua calenta).  Tasteu per rectificar de sal si és necessari.

Cinc minuts a foc fort, deu minuts a foc mig i en principi l'arròs ha d'estar cuit.

Pasta brisa

La pasta brisa és la base per a les quiche, però tambe per a tartes i pastissos. És molt fàcil de fer i es pot congelar.

El nom no té res a veure amb el vent... de fet, és una adaptació del francès "pâte brisée", pasta trencada. En castellà ho han traduït com a "masa quebrada"


Ingredients:

• 125 g de farina
• un pessic de sal
• 50 g de mantega tallada a trossets
• 1 rovell d'ou
• aigua

Tamiseu la farina i la sal en un bol. Amb els dits, barregeu-hi la mantega fins que tingui la consistència de molles de pa.
Amb una forquilla, barregeu-hi el rovell d'ou i afegiu aigua a miquetes. Pasteu-ho amb les mans fins que quedi amb la consistència adequada. Feu-ne una bola, emboliqueu-la amb paper film i deixeu-la a la nevera com a mínim 30 min. (en aquest punt es pot congelar).

Massa de pizza

La pizza és una manera excel·lent d'aprofitar restes que han quedat a la nevera: aquelles miquetes de formatge, aquell mig pebrot, els tomàquets xerri que fa dies que no surten a cap amanida, els tres talls de xoriço que van sobrar. Fer la base de pizza és fàcil, només cal tenir en compte que es necessitarà temps per deixar fermentar la massa, per preparar-la i per coure-la.



Ingredients  (per una pizza suficient per dues persones amb gana "normal")

• 225 g de farina (millor si és de rebosteria o de força, però si no no passa res)
• 150 ml d'aigua tèbia
• 1 sobre de llevat de forner sec
• 1/2 culleradeta de cafè de sal
• 4 cullerades d'oli d'oliva verge
• Farina per espolsar

Es pot fer en un bol o bé en el processador d'aliments (jo tinc aquest).

En un bol: tamiseu la farina i la sal, feu un clot al mig i aboqueu-hi l'aigua i dues cullerades d'oli. Remeneu-ho bé amb els dits o amb una espatula fins que agafi consistència de massa. Poseu la massa sobre el marbre espolsat amb farina i pasteu-la bé uns cinc minuts, fins que quedi ben suau.
En el processador: poseu la farina, la sal, el llevat, l'aigua i dues cullerades d'oli amb la fulla metàl·lica. Processeu fins que es faci una bola que es desenganxi de les parets.

Unteu un bol (pot ser el mateix) amb les altres dues cullerades d'oli, poseu-hi la massa i unteu-la bé.
Cal deixar-la fermentar uns 45 min, en aquest temps hauria de doblar el tamany. Cal que estigui en un lloc sense corrents d'aire. Jo la tapo amb paper film i la poso dins del microones apagat.

Quan ja hagi fermentat, la posem sobre el marbre enfarinat de nou i  l'aplanem fins que tingui un gruix d'1 cm.  Hi posem tomàquet, formatge i tot el que volguem.

Escalfem el forn a 240 ºC, a dalt i a baix. Coem la pizza uns 20-25 minuts, fins que veiem que la crosta comença a estar daurada.

Guacamole

Gairebé cada vegada que fem guacamole guardo el pinyol amb la intenció de posar-lo en aigua i que en surti una planta. Només em va germinar un cop. Va sortir una tija, unes quantes fulles, i vaig transplantar-lo a un test. Va durar fins a l'hivern següent: la primera nit de fred el va matar.  

Per si ho voleu provar, en aquest enllaç podeu trobar les instruccions. De moment, podeu començar preparant un guacamole. Acompanyeu-lo de nachos, o de bastonets de pa, o de bastonets de pastanaga... La recepta original és de "El llibre de la cuina exòtica", de Josep M. Romero i Jordi Puig, que va ser el llibre que em va regalar l'Albert en el primer Sant Jordi de casats.

Ingredients:

• 2 alvocats madurs
• 1 tomàquet
• 1 ceba (si pot ser, morada)
• 2 grans d'all
• el suc de mitja llima
• 1 culleradeta de comí
• unes gotes de tabasco
• unes branques de coriandre fresc
• sal i pebre

Dues versions:

a) fet a mà, que es notin els trossos: peleu l'alvocat, guardeu el pinyol, talleu-lo a trossos. Talleu igualment el tomàquet i la ceba. Piqueu l'all ben petit i  talleu ben fi el coriandre. Prepareu el suc de llima. Poseu-ho tot en un bol, afegiu el comí i el tabasco i aixafeu-ho bé amb una forquilla. Poseu sal i pebre al gust i serviu-lo el més aviat possible, perquè en oxidar-se es torna negre.

b) triturat, que quedi com una crema: posar tots els ingredients en un processador d'aliments o en el vas de la batedora i triturar-ho.

Arròs al forn

Vaig descobrir Arròs Dacsa a partir d'uns anuncis que van fer fa uns mesos on anunciaven l'obertura de l'escola per a valencians que no saben fer paella. A partir d'aquí, vaig anar investigant i vaig trobar aquest altre vídeo, amb una recepta molt fàcil d'un arròs contundent. I, després, parlant amb una companya de feina (que és de Tavernes Blanques, al costat mateix d'Almàssera, on hi ha la seu d'Arròs Dacsa) vaig saber que l'arròs al forn és el plat que es fa per aprofitar el caldo i les carns del putxero, l'equivalent a la nostra escudella.

Ingredients
500 g d'arròs
100 g de cigrons cuits
200 g de costella d'arròs a trossos petits
2 talls de cansalada viada
2 botifarrons de ceba ("morcillas")
1 parell de cullerades de tomàquet ratllat (pot ser en conserva)
1 tomàquet gran
1 cabeça d'alls tallada per la meitat, però no del tot.
1 patata mitjana
Brou de carn o de verdures
Oli d'oliva verge
Sal, pebre vermell.

Necessitarem una cassola o safata fonda que pugui anar al forn. Jo no tinc cassola de fang i el vaig fer en una safata de pírex. Encenem el foc a màxima temperatura, a dalt i baix .
Sofregim en un bon raig d'oli d'oliva la costella, els botifarrons, la cansalada viada i la cabeça d'alls.
Ho retirem. En el mateix oli, sofregim el tomàquet ratllat i els cigrons amb una cullerada de pebre vermell.
Mesurem el volum d'arròs i preparem el doble del volum de brou. Posem l'arròs a la cassola amb el tomàquet i els cigrons  i el deixem coure 4 o 5 minuts. Aboquem tot el caldo de cop, les carns que haviem reservat, i posem la patata i el tomàquet tallats a rodanxes per sobre.

Enfornem a 250ºC durant 20 minuts. Abans de servir, deixem que reposi, tapat amb un drap net, durant 4 o 5 minuts, per tal que acabi de coure.

Suquet de rap

El rap és, potser, uns dels animals més lletjos que existeixen. Sempre he pensat que la primera persona que va decidir menjar-se'n un devia ser molt temerària.
Però, com moltes altres vegades, les aparences enganyen, i la lletjor del rap amaga un dels sabors més fins de la mar. I, per a persones com jo, a les que el gust de peix no ens acaba de convèncer, és una aposta segura.
A més, com li passa al porc, del rap s'aprofita tot. Amb el cap i l'espina es pot fer una bona sopa de peix, i amb la cua, moltes preparacions, entre elles el suquet que us presento avui.


Ingredients

• 1 rap sencer d'al voltant de dos quilos, del qual en farem servir la cua tallada a rodanxes no gaire primes.
• 8 gambes grosses (poden ser fresques o congelades, depèn del pressupost...)
• 1 l de brou de peix, 
• 6 patates mitjanes
• 6 grans d'all
• 200 g de tomàquet triturat (pot ser en conserva o fresc)
• 1 picada (pa, ametlles, avellanes, pinyons)
• Julivert
• Sal
• Oli verge d'oliva

Preparem el brou de peix. Es pot fer amb el cap i l'espina del rap i els caps de les gambes, o a partir de concentrat (per exemple, el de Knorr) o comprat fet.

Fregim 2 grans d'all pelats, sencers, en una paella petita en una mica d'oli. Quan hagin enrossit, afegim la picada i ho enretirem del foc. Deixem que es refredi, hi afegim una mica d'aigua i ho triturem amb la batedora. Reservem.

Pelem les patates i les tallem a daus, esqueixant-les (tallem un tros i deixem que es trenquin els daus irregularment)

Piquem la resta d'alls molt finament, i els sofregim a la cassola on farem el suquet (idealment, una cassola de fang, però es pot fer en qualsevol altra cassola ampla, on hi càpiga tot bé).

Quan a¡hagin agafat una mica de color (atenció, es cremen de seguida, cal remenar continuament i vigilar molt) hi aboquem el tomàquet. Deixem que es sofregeixi, a foc mitjà, uns cinc minuts. Si veiem que queda molt sec hi afegim una miqueta de brou. Hi tirem la picada que haviem reservat anteriorment i les patates.

Els donem un parell de voltes per tal que agafin gust i les cobrim amb brou. A partir d'ara, el foc ha d'estar alt. Les deixem coure 10 minuts.

Després d'aquest temps, afegim les rodanxes de rap, que haurem salat lleugerament. Deixem que coguin cinc minuts, les podem girar a mitja cocció.

Incorporem les gambes i deixem que tot cogui cinc minuts més.

Finalment, piquem bé el julivert, el barregem amb una miqueta d'aigua i l'afegim a la cassola. Un parell de bulls més i ja està a punt per servir.

Variacions i complements: en comptes de gambes, escamarlans o llamàntol. Si us agraden, uns quants musclos, prèviament oberts al vapor, quan afegiu les gambes.

Canelons

Seguim en la línia de la cuina nadalenca: per Sant Esteve, canelons. Però, evidentment, se'n poden fer tot l'any, i més tenint en compte que es poden congelar. És un plat laboriós però no complicat.






Ingredients:

• 500 g de carn magra de porc a daus
• 500 g de pollastre a daus
• Llorer
• Ceba
• 1 tomàquet
• 2 grans d'all
• Brandi
• Oli d'oliva
• 2 paquets de 20 canelons (recomano Casa Amella o El Pavo)
• Farina
• Mantega
• Llet
• Formatge ratllat
• Sal

1. Rostir les carns.

Posem les carns al foc en una cassola, amb un dit d'oli d'oliva, una ceba, un tomàquet, un parell de grans d'all i una fulla de llorer. Quan la carn comenci a estar daurada (vigilem que no s'enganxi) ho remullem amb un raig de brandi i ho deixem coure una estona. 

Deixem que es refredi i la passem per la picadora, que quedi força fina.

2. Preparar el farcit.

En una paella, posem uns 50 g de mantega i mitja ceba ratllada ( o feta puré amb la picadora). Quan la ceba comenci a agafar color,  afegir-hi dues cullerades de farina. La deixem coure un minut i hi afegim un got de llet.

Posem la carn picada i ho barregem tot bé. Afegim més llet si queda molt sec. 

Deixem que es refredi. 

3. Bullir els canelons

Preparem una olla amb aigua i sal. Quan bulli, hi aboquem 20 canelons d'un en un. Remenem amb un estri de fusta perquè no s'enganxin. Els deixem coure uns 15 minuts, els escorrem i els posem en aigua freda. 

Repetim el procés amb els següents 20 canelons. Mentre es couen, podem farcir la primera tanda.

3. Farcir els canelons

Posem els canelons cuits estesos sobre un drap de cuina de coto (ben net, és clar). 

Per farcir-los, utilitzo el kit per a croquetes (veure vídeo). Així tots queden de la mateixa mida, però també es pot fer posant el farcit a cullerades.

Emboliquem els canelons i els anem col·locant, en fileres, en una safata que pugui anar al forn. 

Si es volen congelar, ara és el moment.

4. Preparar la beixamel

Posem en un cassó o en una paella 50 g de mantega i un parell de trossos de ceba. Quan la mantega estigui desfeta, traiem la ceba i hi posem 50 g de farina. Deixem que cogui un minut i hi afegim mig litre de llet. Hi posem sal al gust. La deixem coure, remenant constantment, i afegint-hi llet fins que tingui la consistència que desitgem (prou espessa per cobrir els canelons). Depenent del nombre de canelons i de la safata que fem servir, potser hem de fer una segona paella de beixamel.

També es pot fer amb la Mambo: mantega i ceba 100 ºC, 3 minuts, potència de calor  8 i velocitat 1.

Farina: 100 ºC, 4 minuts, potència de calor  6 i velocitat 1.

Llet, sal, pebre i nou moscada: 100 ºC, 6-9 minuts, potència de calor 5 i velocitat 2.

5. Gratinar els canelons

Cobrim els canelons que teniem a la safata amb una capa generosa de beixamel. Els espolvoregem amb formatge ratllat, hi posem uns trossets de mantega i els posem al forn (5 minuts amb foc a dalt i a baix a uns 200º  perquè s'escalfin, i després al grill perquè s'enrosseixin)

I ja està... La llàstima és que es triga més en llegir la recepta que en menjar-se'n un plat....