Per un plat de llenties

El Gènesi ens relata la història d'Esaú i Jacob, els fills d'Isaac. Tot i que eren bessons,  Esaú era el primogènit perquè havia sortit primer.  Però va ser Jacob qui es va endur la fama perquè sabia fer llenties:

" Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n'anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit."(Gen 25, 34) 

Hem de suposar que les llenties de Jacob eren excepcionalment bones.  Aquestes surten prou bé, però no serien acceptables per Jacob i els seus descendents: porten tota classe de derivats del porc.
Ingredients:

• Uns 300 g de llenties pardines
• una ceba picada
• 1/4 de kg de tomàquet triturat de pot
• cansalada
• xoriço a talls
• botifarrons o botifarra negra
• botifarretes o botifarra crua
• dues fulles de llorer
• sal, pebre, oli, aigua

Les llenties pardines no cal remullar-es. Posem en una cassola oli abundant, i hi fregim les carns. Quan estiguin cuites, les retirem.
Sofregim la ceba en el mateix oli. Quan estigui transparent, afegim el tomàquet, salpebrem  i ho deixem que cogui una mica.
Hi tirem les llenties i cobrim amb aigua abundant, que les cobreixi bé. Han de quedar caldoses. Hi posem la carn que havíem retirat i les fulles de llorer.
Jo les he fet a l'olla a pressió, just quan comença a xiular he apagat el foc, he deixat que perdés pressió i les he acabat de coure destapades i controlant que no quedin massa cuites.
Com que porten tall en abundància, les considero plat únic.