Muffins fàcils

Els muffins, en realitat, són les magdalenes de tota la vida, però remasteritzades.  Aquestes són molt fàcils de fer. 

Ingredients:

• 250 g de farina
• 150 g de sucre
• 1 sobre de llevat royal
• 1 polsim de sal
• 1 ou sencer
• 235 cl de llet
• 60 ml d'oli de girasol

Escalfar el forn a 200ºC a dalt i a baix.

1.Barrejar en un bol gran els ingredients secs.
2. Batre en un altre recipient els ingredients líquids
3. Fer un forat al mig de la barreja de farina i abocar-hi de cop la mescla d'ou, llet i oli. Barrejar sense batre.


Opció 1:
Posar en motlles de magdalenes untats amb una mica d'oli, uns 20-25 min al forn. La massa és bastant líquida, si els motlles són de paper millor posar-los dins d'un motlle base. Podem afegir diverses coses a la massa: fruits vermells, granets de xocolata, trossets de poma, canyella en pols... Quan estiguin fetes, les podem decorar.


Opció 2: 
Posar en un motlle de pastís, uns 30-40 min al forn.

Opció 3 (Microones)
Fondre 4 barres de xocolata "Nestle Postres" (100 g) al microones (2 min a 600)
Barrejar la xocolata amb la massa.
Posar-ho en un motlle, aprox 8 min a potència màxima. Si no acaba d'estar cuit, donar-li més temps.

Deixar-lo reposar un parell de minuts més dins el forn per que s'acabi de coure.

Per les opcions 2 i 3, esperar a que estigui una mica tebi per desemmotllar.

Recepta original, en anglès, a

http://allrecipes.com/Recipe/best-ever-muffins/detail.aspx

Capó farcit de la nit de Nadal

Com cada any des que tinc memòria, la nit del 24 de desembre menjaré un dels meus plats preferits. el pollastre farcit al forn. Mentre que a casa dels meus pares sempre havíem menjat pollastre, els darrers anys he optat per cuinar un capó: com que per quatre n'hi ha de sobres, tinc els canelons de Sant Esteve assegurats.

Ingredients:

1 capó (o un pollastre de pagès) sencer, buidat per al forn.
1/2 kg de carn magra de porc, a daus
1/2 kg de salsitxes, a trossets
un grapat de panses
unes quantes orellanes d'albercoc
un grapat de prunes seques
50 g de pinyons
llard i oli d'oliva
sal i pebre

Fregim la carn magra i les salsitxes. Mentrestant, haurem posat les panses, les orellanes i les prunes en remull en aigua bullent una estona.

Salpebrem abundantment el capó per dins i per fora, el farcim amb tots els altres ingredients i cosim l'obertura. L'untem amb llard, fregant bé la superfície.

El posem a una safata, el ruixem amb una miqueta d'oli, i l'enfornem a uns 150º, a raó d'una hora per quilo. Cal anar amb compte que no quedi massa daurat: a mitja cocció el podem cobrir amb paper d'alumini. També cal anar remullant-lo amb el suc de cocció.

Comprovem que estigui a punt punxant a sobre de la cuixa, ha de quedar tendre.

El portem sencer a taula i allà en fem els talls corresponents.

Conill a "l'ajillo"

No m'agrada gens la carn de conill. Quan jo era petita a casa en criaven, i vam estar un temps menjant conill cada diumenge. Evidentment, el vaig avorrir. Però als de casa meva si que els agrada, i si algun dia no puc dinar amb ells aprofito i els en cuino.

Podeu veure la recepta en què m'he basat a http://www.conejoalajillo.com

Ingredients

• 1 conill tallat a trossos
• Farigola
• Romaní
• 2 grans d'all
• Julivert
• Un sobre de picada
• Vi blancs
• Oli, sal i pebre

En una cassola, fregim els dos grans d'all. Quan estigui daurats els posem en un morter (o en un vas per a la batedora) Hi posem el romaní i la farigola (sense els troncs), el julivert, la picada i uns 100 ml de vi blanc i ho triturem, que quedi ben desfet.

En el mateix oli de fregir els alls, daurem el conill, que haurem salpebrat prèviament.

Quan estigui ros, hi tirem per sobre la resta d'ingredients (els que hem triturat), i remenem bé per tal que el conill agafi bé les aromes.

Ho deixem coure a foc no gaire alt uns 40 minuts, amb la cassola tapada.

Pastís de pastanaga

Cito directament de la pàgina web 5aldia:

“5 racions d’entre fruites i hortalisses és la quantitat mínima recomanada per metges i dietistes que l’ésser humà necessita per a una correcta alimentació. A més, corresponen a la recomanació actual de l’Organització Mundial de la Salut per a una alimentació saludable.

Les fruites i les hortalisses aporten nutrients essencials per al cos humà gràcies a la seva riquesa en vitamines, sals minerals, fibra i carbohidrats. Però no és aquest l’únic motiu pel qual cal ingerir, diàriament, 5 o més racions d’aquests productes frescos. La prevenció de malalties que apareixen a l’edat adulta s’ha d’iniciar durant els primers anys de la nostra vida. Ja de grans, la ingesta de productes frescos consolidarà uns hàbits alimentaris saludables, que constituiran el fonament per mantenir un estat nutricional adequat i un bon nivell de salut.”

Potser si que colaria que un tall de pastís de pastanaga comptés com a una de les cinc racions, però tinc els meus dubtes... 

Ingredients:

• 150 grams de pastanaga ratllada
• 175 grams de sucre, millor si és morè
• 175 grams de farina, blanca o integral, tamisada
• 175 ml d’oli de girasol
• 3 ous
• Gingebre fresc ratllat
• una mica de canyella en pols
• Pell de taronja ratllada

Escalfem el forn a 180^o, i preparem un motllo de silicona amb oli i farina per evitar que el pastís s’enganxi.

En un bol, batem lleugerament els tres ous i hi afegim el sucre i l’oli. Remenem amb una cullera de fusta fins que quedi homogeni. Hi afegim les pastanagues, el gingebre i la pell de taronja, i tornem a remenar.

Mentrestant, barregem la farina, el llevat i la canyella, i l’afegim a la mescla anterior, passant-ho per un sedàs per evitar grumolls.

Tornem a barrejar amb la cullera, fins que quedi ben mesclat. Ho aboquem al motllo i ho posem al forn, a dalt i a baix, al voltant de 30 minuts. Comprovem que estigui cuit punxant-lo amb un escuradents.

És deliciós amb formatge Philadelphia per sobre...

Apple crumble

Aquesta recepta em va arribar a través de la meva amiga Maria Hugues, de Bangor, a Irlanda del Nord. Sempre havia pensat que era una recepta tradicional, però resulta ser que només es fa des de la Segona Guerra Mundial.  L’escassedat de farina, mantega i sucre va esmolar l’enginy, i va fer néixer unes postres nutritives i delicioses alhora.

Ingredients

• 4 pomes Golden
• Sucre morè
• Canyella
• 50 g de mantega
• Farina

Traiem la mantega de la nevera. Pelem les pomes i els traiem el cor. Les tallem a trossos irregulars. Les posem en una safata que pugui anar al forn, i les espolvoregem amb sucre morè i canyella.

Tallem la mantega, i la barregem amb les mans amb la farina i una mica de sucre morè. Ha de tenir la consistència de molles de pa (això és el que significa la paraula crumble).

Cobrim la poma amb aquesta barreja i la posem a coure al forn a 180o, fins que la fruita quedi cuita i la capa de sobre ben daurada.

Normalment se serveix tebi, amb crema de llet, custard (versió anglesa de la crema catalana) o gelat.

Focaccia multiusos... aquest cop amb escalivada

Un altre dels plats que vaig preparar va ser una coca d'escalivada, fent servir com a base una de les receptes de massa més fàcils que mai he trobat. Es tracta de la focaccia que proposen al bloc Cuina amb Compte.

Ingredients

• 350 grams de farina
• 310 ml d’aigua tèbia
• 25 grams de llevat fresc (que és el tamany de les càpsules que venen a alguns supermercats)
• 1 culleradeta rasa de sal
• oli d’oliva bo

Primer dissolem el llevat dins l’aigua tèbia. L’afegim a un bol gran (cal que hi sobri un bon espai, ja que la massa creixerà bastant després), amb la meitat de la farina i ho remenem una miqueta (sense matar-se) amb una espàtula. Ho deixem reposar un parell de minuts. Afegim la sal i la resta de farina i ho mesclem bé amb l’espàtula. Ja tenim la barreja preparada, no serà una cosa consistent com molts pans que treballarem, és molt més liquida, però no cal patir, que no caldrà manipular-la (gaire) amb les mans.

Tapem el bol amb un plàstic i triem una opció:
A) Gent sobradament preparada i planificadora: La barreja la fem amb temps i ho deixem unes 12 horetes a la nevera. 2 hores abans que vagi al forn la deixem a temperatura ambient. Fa gràcia veure com creix i s’omple tot de bombolletes, senyal que el llevat ha fet bé la seva feina.
B) Improvisant a última hora. En comptes de 12 hores a la nevera, ho deixem un parell d’hores, tapat, a temperatura ambient.
En principi amb la opció A, més lent i a la nevera, s’hauria de notar una millora en el sabor.

Fet aquest creixement de la massa, posem a precalentar el forn a 230 graus, dalt i baix, una mitja horeta. Mentrestant, traiem un motllo i l’untem bé d’oli -tampoc ens excedim!-. Després aboquem la mescla al motlle i amb les mans (untades d’oli, així no s’enganxarà) l’acabem de distribuir una mica. I punxant amb els dits els hi fem uns clots per tota la massa. Per sobre li tirem un bon rajolí d’oli 

Ho posem al forn i hauria de tardar uns 20 minuts. Pujarà de volum i ha de quedar torradeta per dalt, però vigilant de no passar-nos amb el temps que sinó quedaria massa seca.

El dia abans havia preparat una escalivada clàssica (pebrot, albergínia, ceba). La vaig posar per sobre de la focaccia, i ho vaig acabar amb unes rodanxes de formatge de cabra. Un cop de forn i ja va estar.

Rap allagostat

Pel meu aniversari, vaig decidir preparar un dinar fred, en què cadascú pogués anar triant el que menjava. El plat de més substància va ser el rap allagostat, que havia llegit fa molt de temps en el llibre de cuina de capçalera de la meva mare, l'Art de Ben Menjar.
Finalment, no el vaig fer com posa en aquest llibre, sinó com proposa el Corpus Culinari Català, amb alguna petita variació.


Ingredients
1 cua de rap d’1 kg.
2 cebes tallades a rodanxes.Pebre vermell.
2 fulles de llorerOli.Sal.

Elaboració:
Demaneu a la peixateria que us separin els dos filets de la cua i que els lliguin com si fos carn per rostir..
Saleu-los, unteu-los amb oli i arrebosseu-los amb pebre vermell.
Poseu-los al forn en una safata sobre una base de ceba tallada ben fina, a uns 180 graus. Regueu-lo amb un raig d'oli bo. Poseu dues fulles de llorer i deixeu-lo coure una mitja hora (el podeu punxar per veure si queda cuit de dintre.
Un cop cuit deixeu-lo refredar i talleu-lo  a rodanxes.

Per acompanyar, vaig servir-lo amb tres salses: romesco (comprat), salsa tàrtara (feta a casa) i una salsa de ceba que en realitat era la ceba de cocció del rap passada per la batedora.