Apple crumble

Aquesta recepta em va arribar a través de la meva amiga Maria Hugues, de Bangor, a Irlanda del Nord. Sempre havia pensat que era una recepta tradicional, però resulta ser que només es fa des de la Segona Guerra Mundial.  L’escassedat de farina, mantega i sucre va esmolar l’enginy, i va fer néixer unes postres nutritives i delicioses alhora.

Ingredients

• 4 pomes Golden
• Sucre morè
• Canyella
• 50 g de mantega
• Farina

Traiem la mantega de la nevera. Pelem les pomes i els traiem el cor. Les tallem a trossos irregulars. Les posem en una safata que pugui anar al forn, i les espolvoregem amb sucre morè i canyella.

Tallem la mantega, i la barregem amb les mans amb la farina i una mica de sucre morè. Ha de tenir la consistència de molles de pa (això és el que significa la paraula crumble).

Cobrim la poma amb aquesta barreja i la posem a coure al forn a 180o, fins que la fruita quedi cuita i la capa de sobre ben daurada.

Normalment se serveix tebi, amb crema de llet, custard (versió anglesa de la crema catalana) o gelat.

Focaccia multiusos... aquest cop amb escalivada

Un altre dels plats que vaig preparar va ser una coca d'escalivada, fent servir com a base una de les receptes de massa més fàcils que mai he trobat. Es tracta de la focaccia que proposen al bloc Cuina amb Compte.

Ingredients

• 350 grams de farina
• 310 ml d’aigua tèbia
• 25 grams de llevat fresc (que és el tamany de les càpsules que venen a alguns supermercats)
• 1 culleradeta rasa de sal
• oli d’oliva bo

Primer dissolem el llevat dins l’aigua tèbia. L’afegim a un bol gran (cal que hi sobri un bon espai, ja que la massa creixerà bastant després), amb la meitat de la farina i ho remenem una miqueta (sense matar-se) amb una espàtula. Ho deixem reposar un parell de minuts. Afegim la sal i la resta de farina i ho mesclem bé amb l’espàtula. Ja tenim la barreja preparada, no serà una cosa consistent com molts pans que treballarem, és molt més liquida, però no cal patir, que no caldrà manipular-la (gaire) amb les mans.

Tapem el bol amb un plàstic i triem una opció:
A) Gent sobradament preparada i planificadora: La barreja la fem amb temps i ho deixem unes 12 horetes a la nevera. 2 hores abans que vagi al forn la deixem a temperatura ambient. Fa gràcia veure com creix i s’omple tot de bombolletes, senyal que el llevat ha fet bé la seva feina.
B) Improvisant a última hora. En comptes de 12 hores a la nevera, ho deixem un parell d’hores, tapat, a temperatura ambient.
En principi amb la opció A, més lent i a la nevera, s’hauria de notar una millora en el sabor.

Fet aquest creixement de la massa, posem a precalentar el forn a 230 graus, dalt i baix, una mitja horeta. Mentrestant, traiem un motllo i l’untem bé d’oli -tampoc ens excedim!-. Després aboquem la mescla al motlle i amb les mans (untades d’oli, així no s’enganxarà) l’acabem de distribuir una mica. I punxant amb els dits els hi fem uns clots per tota la massa. Per sobre li tirem un bon rajolí d’oli 

Ho posem al forn i hauria de tardar uns 20 minuts. Pujarà de volum i ha de quedar torradeta per dalt, però vigilant de no passar-nos amb el temps que sinó quedaria massa seca.

El dia abans havia preparat una escalivada clàssica (pebrot, albergínia, ceba). La vaig posar per sobre de la focaccia, i ho vaig acabar amb unes rodanxes de formatge de cabra. Un cop de forn i ja va estar.

Rap allagostat

Pel meu aniversari, vaig decidir preparar un dinar fred, en què cadascú pogués anar triant el que menjava. El plat de més substància va ser el rap allagostat, que havia llegit fa molt de temps en el llibre de cuina de capçalera de la meva mare, l'Art de Ben Menjar.
Finalment, no el vaig fer com posa en aquest llibre, sinó com proposa el Corpus Culinari Català, amb alguna petita variació.


Ingredients
1 cua de rap d’1 kg.
2 cebes tallades a rodanxes.Pebre vermell.
2 fulles de llorerOli.Sal.

Elaboració:
Demaneu a la peixateria que us separin els dos filets de la cua i que els lliguin com si fos carn per rostir..
Saleu-los, unteu-los amb oli i arrebosseu-los amb pebre vermell.
Poseu-los al forn en una safata sobre una base de ceba tallada ben fina, a uns 180 graus. Regueu-lo amb un raig d'oli bo. Poseu dues fulles de llorer i deixeu-lo coure una mitja hora (el podeu punxar per veure si queda cuit de dintre.
Un cop cuit deixeu-lo refredar i talleu-lo  a rodanxes.

Per acompanyar, vaig servir-lo amb tres salses: romesco (comprat), salsa tàrtara (feta a casa) i una salsa de ceba que en realitat era la ceba de cocció del rap passada per la batedora.

La zucca...bella, calda, umida

No cal que us agradi tant la carbassa com a            Roberto Benigni a Night on Earth per poder gaudir d'aquest Rissotto di zucca.  (explicació a partir del minut 9)

Ingredients:

• 400 g d'arròs
• 300 g de carbassa tallada a daus d'1 cm de costat
• 1 ceba tallada ben petita
• 1 l de caldo vegetal
• 1/2 got de vi
• oli
• 50 g de mantega
• 50 g de parmesà ratllat
• una branca de romaní, embolicada perquè no deixi anar les fulles.
• sal i pebre

En una cassola, escalfem l'oli i hi sofregim la ceba. Quan comenci a enrossir, hi tirem la carbassa i la deixem coure fins que s'estovi.

Després hi posem l'arròs, remenem bé perquè agafi el gust i anem remullant, primer amb el mig got de vi i després amb el caldo vegetal. Ara és el moment d'incloure en el plat la branca de romaní. Jo l'he posada dins un sobre per a infusions.

Com en tots els risotti, és important anar afegint el líquid poc a poc i anar remenant l'arròs vigilant que no s'enganxi.
El tenim a foc no gaire alt uns 20 minuts. Quan estigui cuit, hi posem la mantega i el formatge i remenem. Se serveix immediatament.

Bunyols de bacallà que es poden congelar

Una alternativa casolana als bunyols precuinats. He partit d'aquesta recepta, amb algunes adaptacions.

















Ingredients

• Tres ous mitjans
• 75 grams de farina
• 60 grams de mantega
• Un gra d'all
• 125 ml de llet
• 200 grams de bacallà esqueixat i dessalat
• Julivert a dojo
• Oli d'oliva
• Un polsim de sal
•   Una culleradeta de llevat

Peseu els ingredients. Feu una pasta en el morter o en una picadora amb el bacallà, l’all i el julivert trinxats.
 Poseu en un cassó la llet, la sal i la mantega i poseu-ho a escalfar.  Quan la llet bulli i la mantega estigui desfeta, aboqueu-hi de cop la farina amb el llevat i remeneu-ho fins que la pasta es desenganxi de les vores del pot (no triga gens). 
Traieu-ho del foc i afegiu els ous un per un, remenant per a incorporar-los entre ou i ou. Poseu-hi el bacallà, l'all i el julivert, i barregeu-ho tot.
En aquest moment es pot congelar la pasta. Quan es vulgui fer servir, s'ha de deixar descongelar prèviament a la nevera.
Fregiu-los abocant-ne cullerades en una paella amb abundós oli ben calent,. També va bé posar-los en una màniga i anar-los tallant sobre la paella. Mireu de deixar espai entre bunyols, perquè s'inflen. Aneu-los coent a tandes i deixant els que ja estan fregit en un plat cobert de paper de cuina. 

Xai de Pasqua

"Preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa ... Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues... (Èxode, 12)

No és una recepta de cuina, però m'agrada seguir una tradició gastronòmica de milers d'anys d'antiguitat. Per això cada diumenge de Pasqua faig xai al forn.






Ingredients

• Un quart de xai, tallat a trossos per fer al forn 

• 1 dl d'oli

• patates

• romaní, menta, alls

• una ceba a trossos

• un tomàquet partit per la meitat

• sal, pebre

• 1 cervesa (amb un quinto n'hi ha prou)

Salpebrem el xai i el posem en una safata que vagi al forn, amb la ceba i el tomàquet.
Escalfem el forn a 200 graus.
Posem, a la batedora, l'oli, les fulles d'un parell de branquetes de romaní i d'un parell de branquetes de menta, i dos grans d'all pelats. Ho triturem i ho aboquem per sobre del xai.
Enfornem a 200 graus una mitja hora; quan veiem que el xai comença a estar daurat el girem i el deixem uns minuts més. Remullem amb la meitat de cervesa
Baixem la temperatura del forn a 150 graus i anem remullant el xai amb el suc de cocció, afegint més cervesa si cal. El cobrim amb un paper d'alumini perquè no es ressequi. 
A part, tallem patates a daus i les fregim.
Quan el xai ja estigui ben tendre, afegim les patates a la safata del forn, juntament amb un parell de branquetes de romaní que acabaran de donar-li aroma al plat. 
El deixem reposar una bona estona, tapat amb el paper d'alumini, abans de servir-lo.

Ous, pollets i plomes

Amb la Pasqua arriba la mona. Com cada any  hem fet el pastís a casa i hem comprat els ous de xocolata a la pastisseria.
He fet el pa de pessic seguint una recepta de la Mireia Carbó. Com que el meu motlle és una mica més gran que el que indica la recepta, el pa de pessic no va quedar tan gruixut com jo esperava. La propera vegada el faré amb doble quantitat de tots els ingredients.


Ingredients:

Pel pa de pessic

• 3 rovells d’ou
• 1 ou sencer
• 50 g de sucre
• Ratlladura de llimona (fineta)
• 80 g de farina tamisada
• 20 g de farina de blat de moro tamisada (Maizena)
• 30 g d’ametlla en pols
• 3 clares d’ou
• 80 g de sucre

Pel farcit

• Melmelada
• unes gotes de cointreau

Per la cobertura

• 1 rajola de xocolata blanca Nestlé postres
• Boletes de sucre de color
• Ametlla en gra 
• plomes, pollets i ous, és clar

Batem els 3 rovells d’ous, l’ou sencer, els 50 g de sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats (han de triplicar el seu volum).
A part, batem les clares, incorporant els 80 grams de sucre poc a poc, fins que quedin ben esponjades.
Barregem lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament incorporem les farines i l’ametlla en pols tamisades molt suaument (en un bol que anirem giravoltant mentre remanem de baix cap a dalt).
Dipositem la massa pel pa de pessic dins un motlle d’uns 20 cm de diàmetre (que haurem encamisat prèviament amb mantega i farina) i el coem al forn, prèviament escalfat, a 180ºC durant 20 minuts.
El deixem reposar (millor si és per l’endemà).

L'endemà  obrim el pa de pessic pel mig amb un ganivet de serra, i untem la part de baix amb melmelada i unes gotes de cointreau. Tornem a tapar-lo.

Fonem la xocolata seguint les instruccions de l'envoltori i cobrim tot el pastís. Recobrim els costats amb ametlla en gra i tirem boletes de sucre de colors per sobre. Posem els ous, que quedaran enganxats en refredar-se la xocolata. Acabem de decorar amb els pollets i les plomes.