Salsa bolonyesa per a pasta

De la Viquipèdia: Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 km de Venècia, al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades.

En diuen la Ciutat Roja pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes (Bologna la rossa), en la Segona Guerra mundial. També se l'anomena Bolonya la Docta (Bologna la dotta) per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1088) i Bolonya la Grassa (Bologna la grassa), per la seva excel·lent cuina.

I afegeixo: és coneguda per per la salsa amb carn i pel pla d'estudis universitaris.

Ingredients:

• 250 g de carn picada
• 1 ceba gran, triturada 
• 2 grans d'all
• 1 pot de tomàquet triturat natural
• oli d'oliva
• sal i pebre
• espècies per a espagueti de Remeiets (+info)

Fregiu la carn en una cassola, remenant-la bé per tal que es desfaci al màxim. Quan hagi canviat el color, traieu-la i en el mateix oli hi fregiu la ceba i l'all ben picat.

Quan comenci a afagar color, hi afegiu el tomàquet i remeneu bé. Salpebreu i afegiu-hi una bona quantitat de la barreja d'especies que preparen a Remeiets (si no en teniu, poseu-hi orenga o herbes de provença). Torneu a remenar i ja hi podeu tornar a posar la carn.

Deixeu-ho que cogui a foc lent uns deu minuts. Si queda sec, poseu-hi una mica d'algua calenta i remeneu bé per tal que no s'enganxi.

Arròs caldós de llamàntol

Aquest llamàntol que intenta escapar-se el podeu veure al Museu d'Art de Cerdanyola. El vitrall estava originalment a la cuina.

Per evitar que el llamàntol intenti escapar-se quan el cuineu us recomano que demaneu a la peixateria que us el tallin a trossos. Se sol fer en viu, ja que normalment els llamàntols, com altres crustacis, els mantenen vius fins al darrer moment.  És una mica cruel, però aquells que els agrada el gust del marisc diuen que la carn del llamàntol, sobretot la de les pinces, és una delícia.

Ingredients:

• 1 pebrot vermell
• 3 grans d'all
• oli d'oliva
• 3 cullerades de tomàquet triturat 
• safrà
• pebre vermell
• sal
• 2 llamàntols (millor que siguin d'aquí que no canadencs) tallats a trossos
• 1 sèpia, tallada a trossets petits
• 1 grapat de musclos nets i oberts al vapor
• 500 g d'arròs de bona qualitat 
• 4 vegades el volum d'arròs de brou de peix

Talleu el pebrot a quadrats d'1.5 cm aproximadament. En la mateixa cassola on farem l'arròs, poseu oli a escalfar  (que cobreixi el fons) i quan estigui ben calent hi poseu el pebrot.

Quan el pebrot estigui mig cuit, hi poseu els alls picats ben petits i deixeu que es fregeixin bé, vigilant que no es cremi.

Afegiu-hi la sèpia i deixeu que cogui uns cinc minuts. Podeu posar-hi el tomàquet triturat, juntament amb el safrà mòlt, la sal i el pebre vermell. Tapeu la cassola, i deixeu-ho coure una mitja hora a foc baix. Ara és el torn del llamàntol trossejat. Un parell de voltes perquè canviï de color, torneu a tapar i deixeu-ho coure una mitja hora més, afegint-hi una mica d'aigua calenta de tant en tant si veieu que el sofregit queda ressec. Poseu-hi també els musclos (amb mitja clova) gairébé al final de la cocció.

Torneu a posar el foc alt. Aboqueu l'arròs i remeneu-lo bé, per tal que agafi el gust del sofregit, i un cop comenci a estar transparent hi aboqueu de cop el brou de peix bullent (que no cal que sigui gaire fort, de fet es pot fet també amb aigua calenta).  Tasteu per rectificar de sal si és necessari.

Cinc minuts a foc fort, deu minuts a foc mig i en principi l'arròs ha d'estar cuit.